Per part de la meva mare, els meus avantpassats venien de l'Andalusia, una magnífica província d'Espanya rica de cultures molt antigues però també on la vida de cada dia era molt difícil. Les vicissituds de la vida van fer que es traslladaren cap al nord més precisament al port de Port-Vendres situat en territori francès i pertanyent al departament des "Pyrénées orientales".
Aquí, entre Cerbere, Cotlliure i Banyuls, la muntanya submergida dins el mar, lliure un combat aferrissat entre la roca i l'aigua que explota de bellesa a cada onada.
És aquí també que la meva mare va trobar un bell mariner català i que més tard vaig arribar al món. Durant la meva infantesa era una delícia cada matí en obrint la finestra, contemplar sense recança El Mediterrani.
L'any 2002, la meva activitat professional em va portar molt lluny de casa a Antananarivo capital de l'illa de Madagascar. Un bon matí, tot escoltant "Radio France Internationale" vet aquí que el debat portava sobre el nom del centre de la zona euro ; arreu em va sonar donat que el meu company me'n parlava molt sovint. Des del tròpic del "Capricorn" Montreuillon es enviava aquest missatge ; segurament que els "malgaixos" hi haguessin vist un senyal dels avis !!!!!
L'eventualitat d'un possible retorn cap a la "dolça França" ens va seduir sobretot que la meva filla era a punt de néixer.
Lluny de mi la idea d'imaginar d'instal.lar-nos més ençà de Perpinyà i tanmateix aquest mateix any amb el meu amic vam aterrar en terra incògnita anomenada "le Morvan". Vaig descobrir aquest país tot verd guarnit de vaques blanques, vaig respirar l'aire fresc, vaig admirar les seves cases cobertes de lloses i de teules planeres.
Els cosins del meu company acabaven de posar a la venda una meitat de la casa pairal. Després d'un passeig pels carrerons del poble il.luminats pel capvespre, aquest país malgrat l'allunyament del mar i del Pirineu m'havia captivat. La nit mateixa vam decidir comprar la casa.
Els amics catalans venen molt sovint a visitar-nos. Alguns no entenen perquè el meu germà ha enganxat sobre el seu cotxe amb matrícula 66 l'escut de la Bourgogne així com l'adhesiu del "Parc Régional del Morvan".
Però ben remenat, "Charles Le Téméraire" no era pas el besavi de Carles Quint Rei de Les Espanyes ? Doncs finalment, formem part de la mateixa família.
